DIUMENGE 28 de JULIOL 19h:
ALCOVER I CONVENT DE LES ARTS.
ALCOVER I CONVENT DE LES ARTS.
GRAN VETLLADA DE CLAUSURA: "CAMP DE TARRAGONA, CAPITAL CULTURAL ALCOVER". 15€
En aquesta vetllada, que tindrà un doble caràcter, popular (com tot el festival) i institucional (per trobar-nos, per celebrar-nos, per emplaçar-nos de nou l'any vinent), podrem gaudir de dos espectacles de gran prestigi (multipremiats) mentre recuperem en diverses preparacions i tastos els productes del territori que han servit de fil conductor del festival.
Passeig escènic: Un passeig amb Enric Garcia i personalitats del territori mentre gaudim d'una conversa sobre la importància de l'art com a motor constructor del relat d'un "lloc" que pretén ser "comunitat".
PERFORMANCE ITINERANT. Llum de fideu: SFUMATO.
Vivim envoltats de persones i altres éssers vius. Per què prenem en consideració unes vides i unes altres no? Podem empatitzar amb un arbre, un peix o un ocell? Com ens pot arribar a transformar l'intent de posar-nos a la seva pell? 'Sfumato' és una reflexió poètica, itinerant i immersiva sobre les relacions que establim amb altres espècies a l'espai públic. Un viatge que busca difuminar els nostres límits com a humans, obrint escletxes per on puguin començar a circular noves simpaties, cures i solidaritats.
Vivim envoltats de persones i altres éssers vius. Per què prenem en consideració unes vides i unes altres no? Podem empatitzar amb un arbre, un peix o un ocell? Com ens pot arribar a transformar l'intent de posar-nos a la seva pell? 'Sfumato' és una reflexió poètica, itinerant i immersiva sobre les relacions que establim amb altres espècies a l'espai públic. Un viatge que busca difuminar els nostres límits com a humans, obrint escletxes per on puguin començar a circular noves simpaties, cures i solidaritats.
TEATRE. El pont flotant: ECLIPSI TOTAL. MILLOR AUTORIA TEATRAL, PREMIS MAX 2023, MILLOR ESPECTACLE DE TEATRE i MILLOR IL·LUMINACIÓ PREMIS IVC 2022; PREMI DEL PÚBLIC, FESTIVAL FIOT 2022; PREMI A LA CONTRIBUCIÓ TEATRAL, PREMIS TURIA 2022.
Com vivim sabent que un dia deixarem d’estar vius? Un eclipsi total com a metàfora, com a anticip, com a assaig d’un destí insalvable: el final dels nostres dies.
Una proposta que impregna d’humor el ritual, que mescla allò transcendental amb allò quotidià i que parteix d’allò íntim i personal cap a allò social.
Un cant a la immensitat. Un exercici escènic que intenta relativitzar la vida, per viure potser amb més consciència eixe minúscul instant que suposa la nostra existència en tota la història de la humanitat.
Com vivim sabent que un dia deixarem d’estar vius? Un eclipsi total com a metàfora, com a anticip, com a assaig d’un destí insalvable: el final dels nostres dies.
Una proposta que impregna d’humor el ritual, que mescla allò transcendental amb allò quotidià i que parteix d’allò íntim i personal cap a allò social.
Un cant a la immensitat. Un exercici escènic que intenta relativitzar la vida, per viure potser amb més consciència eixe minúscul instant que suposa la nostra existència en tota la història de la humanitat.