DIMARTS 21 DE JULIOL 20.00h
VESPRES AL CLAUSTRE del Convent de les Arts 6€
“SUM VERNIS” de Centaure Producions
TEATRE Direcció i dramatúrgia de Ferran Dordal, amb Albert Prat
«Senzillament fabulós.»
(Joan Lafarga)
«Albert Prat demostra un cop més que és un dels millors intèrprets que corren per aquestes contrades.»
(Ramón Oliver, Recomana)
«Pocs dramaturgs i creadors a Catalunya combinen el rigor amb l’humor com ho fa Ferran Dordal.»
(Oriol Puig Taulé, Núvol)
Fa un temps l’atzar ens va reunir en un recital sobre Jacint Verdaguer. Vam començar a llegir-lo, a indagar sobre la seva vida, a capbussar-nos-hi. Tot i que a estones s’evidenciava l’abisme que ens separava d’aquells versos, també vam sentir que, sota les circumstàncies biogràfiques i la grandiloqüència, sota la desmesura i l’expressivitat abrandada del seu jo poètic, hi bategava una ànima ben propera a la nostra, del tot allunyada de la visió estereotipada i folklòrica del poeta amb què sovint se l’havia presentat de manera interessada.
Especialment reveladores resultaven algunes fites del darrer Verdaguer, el més desencantat: un poeta que se sap maltractat, calumniat i silenciat, i que es rebel·la apostant amb insistència per una literatura del jo que denuncia les injustícies de la seva societat i que, encara avui, ens interpel·la.
Ara ens hem volgut apropar a la seva figura fugint d’apriorismes i llocs comuns, sense complexos ni prejudicis, i amb una certa alegria. Aquest és tan sols el nostre Verdaguer.
DIJOUS 23 DE JULIOL 20.00h
VESPRES AL CLAUSTRE del Convent de les Arts.
GRATUÏT AMB RESERVA PRÈVIA AMB AFORAMENT LIMITAT
“QUAN SIGUIS GRAN I JO SIGUI VELLETA” de La Portera
MÚSICA / TEATRE Un projecte de Laia Borràs y Pau Senserrich.
"Quan siguis gran i jo sigui velleta" és un dels versos d'una de les cançons de bressol que ens podrien haver cantat. Així, ens preguntem com es transmet la música de generació en generació, i com canvia la manera de mostrar afecte amb el pas del temps. Aquesta és una proposta que investiga el significat del cuidar a través de les arts visuals, el so i la memòria col·lectiva. S'hi busquen noves sonoritats a partir d'instruments ceràmics de caire experimental que serveixen de base per recuperar i cantar cançons tradicionals i de bressol. La ceràmica és un material fràgil, que ens parla de la tradició i la cura. Quins nous sons ens acompanyaran en aquest viatge?
Espectacle amb l'impuls del Programa de suport a la creació i producció de l'Obrador d'arrel 2026 de Fira Mediterrània de Manresa.
